\id JHN BCI - Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional
\ide UTF-8
\h Joan
\toc1 Evangeli segons Joan
\toc2 Joan
\mt2 La epístola universal
\mt3 de
\mt1 San Joan apóstol.
\c 1
\v 1 Al principi  existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
\v 2 Ella estava amb Déu al principi.
\v 3 Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. 
\v 4 En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes. 
\v 5 La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la. 
\v 6 Déu envià un home que es deia Joan. 
\v 7 Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
\v 8 Ell no era la llum, 
venia solament a donar-ne testimoni.
\v 9 Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes. 
\v 10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut. 
\v 11 Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit. 
\v 12 Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit  de ser fills de Déu.
\v 13 No han nascut  per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sine de Déu mateix. 
\v 14 La Paraula s’ha fet carn 
i ha habitat  entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria, 
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
\v 15 Joan dona testimoni d’ell quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.» 
\v 16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia. 
\v 17 Perquè la Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist. 
\v 18 A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat. 
\s1 Senyals i diàlegs (1,19-12,50)
\s2 Testimoni de Joan Baptista
\v 19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus  li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
—Qui ets, tu?
\v 20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
—Jo no soc el Messies. 
\v 21 Ells li preguntaren:
—Qui ets, doncs? Elies? 
Els respon:
—No el soc.
—Ets el Profeta? 
Respongué:
—No.
\v 22 Llavors li digueren:
—Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
\v 23 Ell va declarar:
—Soc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.  Així ho va dir el profeta Isaïes.
\v 24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus,
\v 25 li van fer aquesta altra pregunta:
—Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? 
\v 26 Joan els respongué:
—Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu,
\v 27 el qui ve després de mi, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. 
\v 28 Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. 
\v 29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
—Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!
\v 30 És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.”
\v 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
\v 32 Joan testimonià encara:
—He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.
\v 33 Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.”
\v 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. 
\s2 Primers deixebles
\v 35 L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles
\v 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
—Mireu l’anyell de Déu! 
\v 37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús.
\v 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
—Què busqueu?
Ells li digueren:
—Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites?
\v 39 Els respon:
—Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 
\v 40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.
\v 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
—Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». 
\v 42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
—Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra». 
\v 43 L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
—Segueix-me.
\v 44 Llavors Felip, que era de Betsaida,  el poble d’Andreu i de Pere,
\v 45 va trobar Natanael i li digué:
—Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes:  és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
\v 46 Natanael li replicà:
—De Natzaret en pot sortir res de bo? 
Felip li diu:
—Vine i ho veuràs.
\v 47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
—Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. 
\v 48 Natanael li digué:
—D’on em coneixes?
Jesús li respon:
—Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
\v 49 Li diu Natanael:
—Rabí, tu ets el Fill de Déu,  tu ets el Rei d’Israel. 
\v 50 Jesús li digué:
—¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
\v 51 I afegí:
—En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.

\s2 Les noces de Canà
\c 2
\v 1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.
\v 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.
\v 3 Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
—No tenen vi.
\v 4 Jesús li respon:
—Dona, i jo què hi tinc a veure?  Encara no ha arribat la meva hora. 
\v 5 La seva mare diu als servidors:
—Feu tot el que ell us digui. 
\v 6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus.  Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. 
\v 7 Els diu Jesús:
—Ompliu d’aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt.
\v 8 Llavors els digué:
—Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei. 
Ells li’n portaren.
\v 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei crida el nuvi
\v 10 i li diu:
—Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
\v 11 Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea.  Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell. 
\v 12 Després d’això va baixar a Cafarnaüm  amb la seva mare, els seus germans  i els seus deixebles, però tan sols s’hi quedaren uns quants dies.
\s2 Purificació del temple
\v 13 Era a prop la Pasqua dels jueus,  i Jesús va pujar a Jerusalem.
\v 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms,  i els canvistes asseguts als seus llocs.
\v 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules.
\v 16 I digué als venedors de coloms:
—Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 
\v 17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 
\v 18 Llavors els jueus el van interrogar:
—Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
\v 19 Jesús els contestà:
—Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 
\v 20 Els jueus replicaren:
—Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
\v 21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 
\v 22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. 
Jesús i Nicodem
\v 23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals que feia, van creure en el seu nom.
\v 24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots
\v 25 i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

\c 3
\s2 Jesús i Nocodem
\v 1 Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem.  Era un dirigent dels jueus.
\v 2 Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
—Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. 
\v 3 Jesús li respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. 
\v 4 Li diu Nicodem:
—Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
\v 5 Jesús respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit.
\v 6 De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit.
\v 7 No t’estranyis que t’hagi dit: “Cal que nasqueu de dalt.”
\v 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit. 
\v 9 Nicodem li replicà:
—Com pot ser tot això?
\v 10 Jesús li respongué:
—I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?
\v 11 En veritat, en veritat et dic que nosaltres parlem d’allò que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni.
\v 12 Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials?
\v 13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home.
\v 14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat,
\v 15 perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
\v 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic  perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
\v 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
\v 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.
\v 19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes.
\v 20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres.
\v 21 Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu. 
\s2 Jesús i Joan Baptista
\v 22 Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava.
\v 23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim,  on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar.
\v 24 Llavors Joan encara no havia estat tancat a la presó. 
\v 25 Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueu  sobre els ritus de purificació.
\v 26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren:
—Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell.
\v 27 Joan respongué:
—Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.
\v 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: “Jo no soc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell.”
\v 29 El qui té l’esposa és l’espòs, però l’amic de l’espòs, que és present i l’escolta, té una gran joia quan sent la veu de l’espòs.  També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa.
\v 30 Ell ha de créixer, i jo he de minvar.
\v 31 »El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots,
\v 32 i dona testimoni d’allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni.
\v 33 Els qui l’accepten, acrediten que Déu diu la veritat,
\v 34 perquè l’enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dona sense límits l’Esperit.
\v 35 El Pare estima el Fill  i ho ha posat tot a les seves mans.  
\v 36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells. 

\c 4
\s2 Jesús i la samaritana
\v 1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
\v 2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
\v 3 Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
\v 4 Jesús havia de travessar Samaria.
\v 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
\v 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
\v 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
\v 8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
\v 9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. 
\v 10 Jesús li respongué:
—Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. 
\v 11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
\v 12 El nostre pare Jacob  ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
\v 13 Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.
\v 14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:  l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. 
\v 15 Li diu la dona:
—Senyor, dona’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
\v 16 Ell li diu:
—Ves a cridar el teu marit i torna.
\v 17 La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens.
\v 18 N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
\v 19 La dona li respon:
—Senyor, veig que ets un profeta.
\v 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya,  però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. 
\v 21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
\v 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;  nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
\v 23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.  Aquests són els adoradors que vol el Pare.
\v 24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat. 
\v 25 Li diu la dona:
—Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
\v 26 Jesús li respon:
—Soc jo, el qui et parla. 
\v 27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
\v 28 Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
\v 29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? 
\v 30 La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
\v 31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
\v 32 Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
\v 33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
\v 34 Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat  i dur a terme la seva obra.
\v 35 ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
\v 36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
\v 37 En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
\v 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
\v 39 Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»
\v 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
\v 41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,
\v 42 i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
\s2 La guarició del fill del funcionari reial
\v 43 Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.
\v 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.
\v 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió. 
\v 46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. 
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial  que tenia el fill malalt.
\v 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés  a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.
\v 48 Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. 
\v 49 El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
\v 50 Jesús li digué:
—Ves, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí.
\v 51 Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
\v 52 Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia,  el va deixar la febre.
\v 53 Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
\v 54 Aquest segon senyal,  Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

\c 5
\s2 Guarició d’un home a la piscina de Betzata
\v 1 Després d’això, en ocasió d’una festa  dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem.
\v 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus.
\v 3 Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics.
\v 4 (4)
\v 5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys.
\v 6 Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
\v 7 El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
\v 8 Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina. 
\v 9 A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte.
\v 10 Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera. 
\v 11 Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina.”
\v 12 Li preguntaren:
—Qui és l’home  que t’ha dit: “Pren la llitera i camina”?
\v 13 Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
\v 14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més,  que no et passin coses pitjors.
\v 15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo.
\v 16 Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.
\v 17 Però Jesús els replicà:
—El meu Pare continua treballant, i jo també treballo. 
\v 18 Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo,  perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
\s2 L’autoritat del Fill
\p
\v 19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
—En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.
\v 20 El Pare estima el Fill  i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats.
\v 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida a qui vol.
\v 22 I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici,
\v 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat. 
\p
\v 24 »En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.
\v 25 En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran.
\v 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix.
\v 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home.
\v 28 No us estranyeu d’això, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu
\v 29 i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats. 
\p
\v 30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. 
\s2 El testimoni a favor de Jesús
\p
\v 31 »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid.
\v 32 Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és digne de fe.
\v 33 Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat.
\v 34 No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar.
\v 35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
\p
\v 36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat  perquè jo les dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat.
\v 37 I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu.  Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte;
\v 38 i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat.
\v 39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi.
\v 40 Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
\p
\v 41 »La glòria, no la rebo dels homes.
\v 42 Però a vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l’amor de Déu.
\v 43 Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l’acollireu.
\v 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres  però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic?
\v 45 No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l’esperança.
\v 46 Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. 
\v 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?

\c 6
\s2 Multiplicació dels pans
\v 1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.
\v 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts.
\v 3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles.
\v 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. 
\p
\v 5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:
—On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
\v 6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
\v 7 Felip li va respondre:
—Ni amb dos-cents denaris  no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
\v 8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
\v 9 —Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
\v 10 Jesús digué:
—Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.
\v 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.
\v 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
—Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
\v 13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. 
\v 14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:
—Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. 
\v 15 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
\s2 Jesús camina sobre l’aigua
\v 16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac 
\v 17 i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells;
\v 18 a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant.
\v 19 Quan havien remat unes dues o tres milles,  van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar.
\v 20 Ell els diu:
—Soc jo,  no tingueu por.
\v 21 Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven. 
\s2 Jesús, el pa de vida
\v 22 L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac.  Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.
\v 23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.
\v 24 Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
\v 25 Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:
—Rabí, quan has arribat?
\v 26 Jesús prengué la paraula i els digué:
—En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.
\v 27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura  i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. 
\v 28 Ells li preguntaren:
—Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
\v 29 Jesús els respongué:
—L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
\v 30 Li replicaren:
—I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?
\v 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. 
\v 32 Llavors Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dona l’autèntic pa del cel.
\v 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dona vida al món.
\v 34 Ells li demanen:
—Senyor, dona’ns sempre pa d’aquest. 
\v 35 Jesús els diu:
—Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
\v 36 Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu.
\v 37 Tots els qui  el Pare em dona  vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi,
\v 38 perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
\v 39 I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
\v 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
\v 41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel»,
\v 42 i es preguntaven:
—Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare!  ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?
\v 43 Jesús els digué:
—No murmureu entre vosaltres.
\v 44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu.  I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia.
\v 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu.  Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament venen a mi.
\v 46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu;  aquest sí que ha vist el Pare.
\v 47 En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna.
\v 48 Jo soc el pa de vida.
\v 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir.
\v 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori.
\v 51 Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 
\v 52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
—Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
\v 53 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.
\v 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.
\v 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.
\v 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell.
\v 57 A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
\v 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
\v 59 Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
\s2 Reaccions dels deixebles
\v 60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:
—Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les?
\v 61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:
—Això us escandalitza?
\v 62 Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans?
\v 63 És l’Esperit qui dona vida; la carn no serveix de res.  Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.
\v 64 Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair.
\v 65 I afegí:
—Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare. 
\v 66 Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell.
\v 67 Llavors Jesús digué als Dotze:
—¿També vosaltres em voleu deixar?
\v 68 Simó Pere li respongué:
—Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna.
\v 69 I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu. 
\v 70 Jesús els digué:
—¿No us vaig escollir tots dotze? Però un de vosaltres és un diable. 
\v 71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair. 

\c 6
\s2 Incredulitat dels germans de Jesús
\v 1 Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo.
\v 2 Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles,
\v 3 i els seus germans  li digueren:
—No et quedis aquí. Ves a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas.
\v 4 Ningú no actua d’amagat, si vol ser conegut. Si fas aquestes coses, dona’t a conèixer al món. 
\p
\v 5 De fet, ni els seus germans no creien en ell.
\v 6 Jesús els respongué:
—El meu temps encara no ha arribat;  el vostre, sempre és a punt.
\v 7 A vosaltres, el món no us pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè testifico que les seves obres són dolentes.
\v 8 Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi vull anar, perquè el meu temps encara no s’ha complert.
\p
\v 9 Després de dir això es va quedar a Galilea.
\s2 Jesús va a la festa dels Tabernacles
\v 10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.
\v 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa,  i es preguntaven:
—On és, aquell? 
\p
\v 12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
—És un home de bé.
D’altres, en canvi, replicaven:
—No, que enganya la gent.
\v 13 Però ningú no parlava obertament d’ell, per por dels jueus. 
\s2 L’ensenyament de Jesús. Reaccions
\v 14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava.
\v 15 Els jueus, estranyats, deien:
—Com pot saber tant, aquest, si no l’ha instruït ningú? 
\v 16 Jesús els respongué:
—La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat.
\v 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte.
\v 18 El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat.
\v 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix!  Per què busqueu de matar-me? 
\p
\v 20 La gent va replicar:
—Estàs endimoniat.  Qui és que et vol matar?
\v 21 Jesús els va dir:
—He fet una sola obra en dia de repòs  i tots heu quedat estranyats.
\v 22 Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió,  que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs.
\v 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer?
\v 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
\v 25 Alguns de Jerusalem deien:
—¿No és el qui volien matar, aquest?
\v 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies?
\v 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és.  D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
\v 28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
—És cert que em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.
\v 29 Jo sí que el conec,  perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
\p
\v 30 Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora. 
\v 31 D’entre la gent, molts van creure en ell,  i deien:
—¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà més senyals que no ha fet aquest?
\s2 Uns guardes, enviats a detenir Jesús
\v 32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo.
\v 33 Llavors Jesús digué:
—Per poc temps encara soc amb vosaltres, però me’n vaig al qui m’ha enviat.
\v 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on soc, vosaltres no hi podeu venir. 
\v 35 Els jueus es preguntaven entre ells:
—On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se’n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora  per predicar als grecs?
\v 36 Què significa això que ha dit: “Em buscareu i no em trobareu”, i “Allà on soc, vosaltres no hi podeu venir”?
\s2 Manifestació solemne de Jesús. Reaccions
\v 37 El darrer dia de la festa,  que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
—Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui.
\v 38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva. 
\v 39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.  Llavors encara no havien rebut l’Esperit,  perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
\v 40 Quan van escoltar aquestes paraules, alguns d’entre la gent començaren a dir:
—Aquest és realment el Profeta. 
\v 41 D’altres deien:
—És el Messies.
Però uns altres replicaven:
—¿És que el Messies ha de venir de Galilea?
\v 42 ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David  i que ha de venir de Betlem, el poble d’on era David? 
\v 43 La gent es va dividir per causa d’ell. 
\v 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.
\s2 Incredulitat de les autoritats jueves
\v 45 Els guardes del temple se’n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
—Per què no l’heu portat?
\v 46 Els guardes respongueren:
—Ningú no ha parlat mai com aquest home.
\v 47 Els fariseus els van replicar:
—Vosaltres també us heu deixat enganyar?
\v 48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell?
\v 49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i són uns maleïts! 
\v 50 Un d’ells, Nicodem,  el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
\v 51 —¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet? 
\v 52 Ells li respongueren:
—¿Tu també ets de Galilea? Investiga l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.
\p
\s2 La dona adúltera
\v 53 I cadascú se’n va anar a casa seva.

\c 8
\v 1 Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres.
\v 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los.
\v 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig,
\v 4 i li digueren:
—Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.
\v 5 Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones.  I tu, què hi dius?
\p
\v 6 Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.  Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.  7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
—Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. 
\v 8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra.
\v 9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
\v 10 Jesús es posà dret i li digué:
—Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
\v 11 Ella va respondre:
—Ningú, Senyor.
Jesús digué:
—Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més. 
\s2 Jesús, la llum del món
\v 12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
—Jo soc la llum del món.  El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
\v 13 Els fariseus li digueren:
—Tu dones testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid. 
\v 14 Jesús els va respondre:
—Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig.
\v 15 Vosaltres judiqueu de manera purament humana;  jo no judico ningú.
\v 16 I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no soc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat;
\v 17 i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid.
\v 18 Jo dono testimoni de mi mateix, però també dona testimoni de mi el Pare que m’ha enviat. 
\p
\v 19 Llavors li preguntaren:
—On és el teu pare?
Jesús els respongué:
—Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare. 
\v 20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora. 
\s2 Jesús, l’enviat del Pare
\v 21 Jesús els digué encara:
—Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat.  Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. 
\v 22 Els jueus comentaven:
—Per què diu: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”? ¿És que té intenció de matar-se?
\v 23 Jesús continuà dient-los:
—Vosaltres sou d’aquí baix, jo soc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món.
\v 24 Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo soc. 
\v 25 Llavors ells li preguntaren:
—Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
—Us ho estic dient des del principi.
\v 26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir. 
\v 27 Ells no van entendre que es referia al Pare.
\v 28 Jesús, doncs, els digué:
—Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo soc,  i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat.
\v 29 El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. 
\v 30 Mentre parlava així, molts van creure en ell. 
\s2 Jesús i Abraham
\v 31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
—Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus;
\v 32 coneixereu la veritat,  i la veritat us farà lliures. 
\v 33 Ells li replicaren:
—Nosaltres som descendents d’Abraham  i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
\v 34 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca  és esclau,
\v 35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.
\v 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
\v 37 »Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre.
\v 38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
\v 39 Ells insistiren:
—El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
—Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham.
\v 40 Però ara busqueu de matar-me, a mi  que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer.
\v 41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
—Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu. 
\v 42 Jesús els replicà:
—Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat.
\v 43 Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d’escoltar la meva paraula.
\v 44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.
\v 45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu.
\v 46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?
\v 47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
\p
\v 48 Els jueus li van contestar:
—¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat? 
\v 49 Jesús respongué:
—Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi.
\v 50 Jo no cerco la meva glòria: un altre se n’ocupa i és ell qui jutjarà.
\v 51 En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. 
\v 52 Llavors els jueus li replicaren:
—Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.”
\v 53 ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare?  Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
\v 54 Jesús respongué:
—Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”.
\v 55 Vosaltres no el coneixeu,  però jo sí que el conec.  I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula.
\v 56 Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar. 
\v 57 Llavors els jueus li digueren:
—¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
\v 58 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo soc. 
\v 59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi,  però Jesús s’amagà i sortí del temple.

\c 9
\s2 Guarició del cec de naixement
\v 1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement.
\v 2 Els seus deixebles li van preguntar:
—Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? 
\v 3 Jesús respongué:
—No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.
\v 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat:  però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar.
\v 5 Mentre soc al món, soc la llum del món. 
\v 6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec  
\v 7 i li digué:
—Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». 
Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.
\v 8 Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven:
—Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?
\v 9 Uns deien:
—Sí que és ell.
Altres contestaven:
—No és pas ell: és un que s’hi assembla.
Ell digué:
—Soc jo mateix.
\v 10 Llavors li preguntaren:
—Doncs com és que se t’han obert els ulls?
\v 11 Ell respongué:
—Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Ves a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.
\v 12 Li digueren:
—On és, aquest home?
Respongué:
—No ho sé.
\s2 Discussió amb els fariseus
\v 13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec.
\v 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.
\v 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
—M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig.
\v 16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
—Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
—Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests?
I estaven dividits entre ells.
\v 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
—I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls?
Ell respongué:
—Que és un profeta. 
\v 18 Els jueus  no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia
\v 19 i els van interrogar:
—¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
\v 20 Els seus pares respongueren:
—Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec.
\v 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
\v 22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies.
\v 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
\v 24 Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren:
—Dona glòria a Déu  reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
\v 25 Ell contestà:
—Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
\v 26 Ells insistiren:
—Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls?
\v 27 Ell els respongué:
—Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
\v 28 Ells el van insultar i li digueren:
—Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès.
\v 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. 
\v 30 L’home els contestà:
—Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és.
\v 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat.
\v 32 Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement.
\v 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. 
\v 34 Ells li van replicar:
—Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora. 
\s2 La ceguesa incurable
\v 35 Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
—Creus en el Fill de l’home? 
\v 36 Ell li va respondre:
—I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
\v 37 Li diu Jesús:
—Ja l’has vist: és el qui et parla. 
\v 38 Ell va afirmar:
—Hi crec, Senyor.
I el va adorar. 
\v 39 Llavors Jesús digué:
—Jo he vingut en aquest món per fer un judici:  perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. 
\v 40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
—¿És que nosaltres també som cecs?
\v 41 Jesús els contestà:
—Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix. 

\c 10
\s2 La paràbola del pastor
\v 1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.
\v 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:
\v 3 a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir.
\v 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
\v 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
\p
\v 6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
\v 7 Per això Jesús continuà:
—En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles.
\v 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven.
\v 9 Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.
\v 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. 
\p
\v 11 »Jo soc el bon pastor.  El bon pastor dona la vida per les ovelles.
\v 12 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 
\v 13 Com que és un mercenari, tant se li’n dona de les ovelles.
\p
\v 14 »Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi,
\v 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare.  I dono la vida per les ovelles.
\v 16 Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 
\v 17 »El Pare m’estima,  perquè dono la vida i després la recobro.
\v 18 Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
\v 19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.
\v 20 Molts d’ells començaren a dir:
—Està endimoniat,  és boig. Per què l’escolteu?
\v 21 Però d’altres replicaven:
—Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
\s2 Jesús i el Pare
\v 22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació.  Era l’hivern.
\v 23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.
\v 24 Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
—Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. 
\v 25 Jesús els respongué:
—Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles.
\v 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.
\v 28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.
\v 29 Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare.
\v 30 Jo i el Pare som u. 
\p
\v 31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.
\v 32 Jesús els digué:
—Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
\v 33 Els jueus li respongueren:
—No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. 
\v 34 Jesús els replicà:
—¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?
\v 35 Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 
\v 36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que soc Fill de Déu?
\v 37 Si no faig les obres del meu Pare,  no em cregueu,
\v 38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare. 
\p
\v 39 Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
\v 40 Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar,  i va quedar-s’hi.
\v 41 Molts l’anaren a trobar, i deien:
—Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat. 
\v 42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.

\c 11
\s2 La mort de Llàtzer
\v 1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.
\v 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.  Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
\v 3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimes  està malalt.
\v 4 Jesús, en sentir-ho, digué:
—Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:  per ella el Fill de Déu serà glorificat.
\v 5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.
\v 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 
\v 7 Després digué als deixebles:
—Tornem a Judea.
\v 8 Ells li diuen:
—Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,  i ara tornes a anar-hi?
\v 9 Jesús contestà:
—¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,  10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
\v 11 Dit això, va afegir:
—Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,  però vaig a despertar-lo.
\v 12 Els deixebles li digueren:
—Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. 
\v 13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:
—Llàtzer és mort, 15 i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
\v 16 Tomàs, l’anomenat Bessó,  va dir als altres deixebles:
—Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! 
\s2 Jesús és la resurrecció i la vida
\v 17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 
\v 18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,
\v 19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà.
\v 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa.
\v 21 Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
\v 22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
\v 23 Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
\v 24 Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. 
\v 25 Li diu Jesús:
—Jo soc la resurrecció i la vida.  Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 
\v 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.  ¿Ho creus, això?
\v 27 Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. 
\s2 El dol per Llàtzer
\v 28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
—El Mestre és aquí i et crida.
\v 29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo.
\v 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.
\v 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar.
\v 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
\v 33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.
\v 34 Llavors preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Senyor, vine i ho veuràs.
\v 35 Jesús començà a plorar.
\v 36 Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.
\v 37 Però alguns d’ells replicaren:
—Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
\v 38 Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. 
\s2 La resurrecció de Llàtzer
\v 39 Jesús digué:
—Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies,  ja deu fer fortor.
\v 40 Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
\v 41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls  i digué:
—Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.
\v 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
\v 43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, surt a fora!
\v 44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador.  Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
\s2 Decisió de matar Jesús 
\v 45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.
\v 46 Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
\v 47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí  i es preguntaven:
—Què podem fer? Aquest home fa molts senyals.
\v 48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant  i el nostre poble.
\v 49 Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot,  els digué:
—Vosaltres no enteneu res.
\v 50 ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble,  i no pas que es perdi tot el poble?
\v 51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.
\v 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.
\v 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
\v 54 Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm,  i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
\v 55 Era a prop la Pasqua dels jueus,  i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.
\v 56 Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
—Què us sembla? No vindrà pas a la festa. 
\v 57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.

\c 12
\s2 Unció de Jesús a Betània 
\v 1 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer,  aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.
\v 2 Allà li oferiren un sopar. Marta servia,  i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 
\v 3 Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós,  ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells.  Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
\p
\v 4 Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia,  digué:
\v 5 —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? 
\v 6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. 
\v 7 Jesús digué:
—Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura.
\v 8 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres;  en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
\s2 Decisió de matar Llàtzer
\v 9 Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.
\v 10 Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer,
\v 11 perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús. 
\s2 Entrada de Jesús a Jerusalem
\v 12 L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem,
\v 13 van agafar palmes  i sortiren a rebre’l cridant:
— Hosanna!  Beneït el qui ve en nom del Senyor,  el rei d’Israel! 
\v 14 Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura:
\v 15 No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba,
muntat en un pollí de somera. 
\v 16 Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat,  van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell.
\v 17 La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni.
\v 18 Per això tothom sortí a rebre’l, assabentat del senyal que ell havia realitzat.
\v 19 Però els fariseus es deien entre ells:
—¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el segueix. 
\s2 La glorificació de Jesús s’acosta
\v 20 Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs.
\v 21 Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea,  i li demanaren:
—Senyor, voldríem veure Jesús.
\v 22 Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús.
\v 23 Ell respongué:
—Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.
\v 24 En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol,  però si mor, dona molt de fruit.
\v 25 Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.
\v 26 Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic.  El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
\v 27 »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora?  Però jo he vingut per arribar en aquesta hora!
\v 28 Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores una veu va dir del cel estant:
—Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. 
\v 29 Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven:
—Un àngel li ha parlat.
\v 30 Jesús els digué:
—Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres.
\v 31 Ara arriba la condemna d’aquest món,  ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora.
\v 32 I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. 
\v 33 Deia això indicant de quina manera havia de morir.
\v 34 Llavors la gent li digué:
—Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre.  Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l’home? 
\v 35 Jesús els respongué:
—Per poc temps encara la llum és entre vosaltres.  Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la foscor: qui camina a les fosques no sap on va. 36 Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum. 
\s2 Conclusió sobre els senyals de Jesús
\v 36
Després d’haver dit això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells.
\v 37 Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell.
\v 38 Així es van complir aquestes paraules del profeta Isaïes:
Senyor, qui ha cregut allò que hem sentit?
A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? 
\v 39 No podien creure per allò que també deia Isaïes:
\v 40 Els ha encegat els ulls
i els ha endurit el cor,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
el seu cor comprengués,
i es convertissin.
I jo els guariria! 
\v 41 Isaïes parlava d’ell quan deia això, perquè havia vist la seva glòria. 
\v 42 És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell,  però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga.
\v 43 Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu. 
\s2 Conclusió sobre la doctrina de Jesús
\v 44 Jesús va proclamar:
—Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat;
\v 45 i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat.
\v 46 Jo, que soc la llum, he vingut al món  perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la foscor.
\v 47 Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo.
\v 48 Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he comunicat, la que els condemnarà el darrer dia.
\v 49 Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar.
\v 50 I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.

\c 13
\s1 L’hora de la glòria del Fill (13-20)
\s2 Jesús renta els peus als deixebles
\v 1 Era abans de la festa de Pasqua.  Jesús sabia que havia arribat la seva hora,  l’hora de passar d’aquest món al Pare.  Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. 
\v 2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot,  la resolució de trair-lo,
\v 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans,  i que havia vingut de Déu i a Déu tornava,
\v 4 s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;
\v 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
\v 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
—Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
\p
\v 7 Jesús li respon:
—Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 
\v 8 Pere li diu:
—No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et rento, no tindràs part amb mi. 
\v 9 Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
\v 10 Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets,  encara que no tots.
\v 11 Jesús sabia qui el traïa,  i per això va dir: «No tots sou nets.»
\v 12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula.  Llavors els digué:
—¿Enteneu això que us he fet?
\v 13 Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc.
\v 14 Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres.
\v 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet,  ho feu també vosaltres.
\v 16 En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia.
\v 17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! 
\p
\v 18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer.
\v 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc.
\v 20 En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. 
\s2 Anunci de la traïció de Judes
\v 21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
—En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.
\v 22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia.
\v 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava,  era a taula al costat d’ell.
\v 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla.
\v 25 Ell es reclina  sobre el pit de Jesús i li diu:
—Senyor, qui és?
\v 26 Jesús respon:
—És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dona a Judes, fill de Simó Iscariot.
\v 27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell.  Jesús li digué:
—Allò que estàs fent, fes-ho de pressa. 
\v 28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això.
\v 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa,  o bé que donés alguna cosa als pobres.  
\v 30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit. 
\s2 Discurs de comiat (13,31-17,26)
\s2 El manament nou
\v 31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
—Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell.
\v 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 
\v 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.”
\v 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.
\v 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.
\s2 Anunci de les negacions de Pere
\v 36 Simó Pere li diu:
—Senyor, on vas? 
Jesús li respon:
—Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard. 
\v 37 Pere li replica:
—Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
\v 38 Jesús li contesta:
—¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.

\c 14
\s2 Jesús, el camí que porta al Pare
\v 1 »Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi.
\v 2 A casa del meu Pare hi ha moltes estances;  si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 
\v 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic.
\v 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
\p
\v 5 Tomàs li pregunta:
—Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
\v 6 Jesús li respon:
—Jo soc el camí, la veritat i la vida.  Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
\v 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare.  I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
\v 8 Li diu Felip:
—Senyor, mostra’ns el Pare,  i no ens cal res més.
\v 9 Jesús li respon:
—Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare.  Com pots dir que us mostri el Pare?
\v 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?  Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte.  És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.
\v 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres.
\v 12 En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.
\v 13 I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré;  així el Pare serà glorificat en el Fill. 
\v 14 Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.
\s2 La promesa de l’Esperit
\v 15 »Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,
\v 16 i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor  perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
\v 17 Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir,  perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres.
\v 18 No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres.
\v 19 D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu.
\v 20 Aquell dia,  coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. 
\v 21 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.
\v 22 Judes, no l’Iscariot, li pregunta:
—Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
\v 23 Jesús li respon:
—Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.  
\v 24 El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. 
\v 25 »Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres,
\v 26 però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. 
\v 27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin  i no temin.
\v 28 Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.”  Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.
\v 29 Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
\v 30 Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món.  No és que ell tingui poder sobre mi, 31 però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat. 
»Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí! 

\c 15
\s2 Jesús, el cep veritable
\v 1 »Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater.
\v 2 Les sarments que no donen fruit,  el Pare les talla,  però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més.
\v 3 Vosaltres ja sou nets  gràcies a la paraula que us he comunicat.
\v 4 Estigueu en mi com jo estic en vosaltres.  Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.
\v 5 Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.
\v 6 Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen.
\v 7 Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres,  podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.
\v 8 La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
\v 9 Tal com el Pare m’estima,  també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.
\v 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. 
\p
\v 11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.
\v 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
\v 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.
\v 14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.
\v 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.
\v 16 No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit,  i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
\v 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
\s2 L’odi del món
\v 18 »Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres.
\v 19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. 20 Recordeu allò que us he dit: “El criat no és més important que el seu amo.”  Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra.
\v 21 Però tot això us ho faran per causa del meu nom,  ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat.
\v 22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat.
\v 23 Els qui m’odien a mi també odien el meu Pare.
\v 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare.
\v 25 S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M’odien sense motiu. 
\p
\v 26 »Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat  que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare,  ell donarà testimoni de mi.
\v 27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.

\c 16
\v 1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova.
\v 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu.
\v 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi.
\s2 L’acció de l’Esperit
\v 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit. 
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres.
\v 5 Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig,
\v 6 encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així.
\v 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré.
\v 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna:
\v 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi;
\v 10 pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més;
\v 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat. 
\p
\v 12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada.
\v 13 Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.
\v 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi.
\v 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”
De la tristesa a l’alegria
\v 16 »D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure. 
\v 17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
—Què significa això que ens diu: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”? I què vol dir: “Me’n vaig al Pare”? 
\v 18 I anaven preguntant-se:
—Què vol dir: “D’aquí a poc temps”? No sabem pas de què parla.
\v 19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
—Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.”
\v 20 En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.
\v 21 La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser.
\v 22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà.
\v 23 Aquell dia  no em fareu cap més pregunta.
»En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.
\v 24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa. 
\s2 Jesús ha vençut el món
\v 25 »Us he parlat de tot això amb imatges,  però arriba l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat.
\v 26 Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres:  
\v 27 és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu.
\v 28 He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare. 
\v 29 Els seus deixebles li diuen:
—Ara sí que parles clar i no amb imatges.
\v 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu. 
\v 31 Jesús els respongué:
—Ara creieu?
\v 32 Arriba l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol.  Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi.
\v 33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.

\c 17
\s2 La pregària de Jesús
\v 1 Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
—Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui,
\v 2 ja que li has concedit poder sobre tot home,  perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat.
\v 3 I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable,  i aquell que tu has enviat, Jesucrist.
\v 4 Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat;
\v 5 ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís. 
\p
\v 6 »He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat la teva paraula.
\v 7 Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu,
\v 8 perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat. 
\p
\v 9 »Jo prego per ells; no prego pel món,  sinó pels qui tu m’has donat, perquè són teus.
\v 10 Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu.  En ells s’ha manifestat la meva glòria.  
\v 11 Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom  que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres.
\v 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura.
\v 13 Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa.
\v 14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia,  perquè no són del món, com jo tampoc no en soc.
\v 15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne.
\v 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en soc.
\v 17 Consagra’ls en la veritat,  que és la teva paraula.
\v 18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat.
\v 19 I jo em consagro a mi mateix per ells,  perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
\v 20 »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran  en mi gràcies a la seva paraula.
\v 21 Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu.  Que també ells estiguin en nosaltres,  perquè el món cregui que tu m’has enviat. 
\v 22 Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u.
\v 23 Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi.
\v 24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic  i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.
\v 25 Pare bo,  el món no t’ha conegut,  però jo t’he conegut,  i ells han reconegut que tu m’has enviat.
\v 26 Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.

\c 18
\s1 Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)
\s2 Jesús és detingut
\v 1 Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.
\v 2 Judes, el qui el traïa,  coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.
\v 3 Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans  i alguns guardes  que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats.
\v 4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar,  surt fora i els pregunta:
—Qui busqueu?
\v 5 Li respongueren:
—Jesús de Natzaret.
Els diu:
—Soc jo. 
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa.
\v 6 Així que Jesús digué: «Soc jo», retrocediren i caigueren per terra.
\v 7 Jesús tornà a preguntar-los:
—Qui busqueu?
Li digueren:
—Jesús de Natzaret.
\v 8 Ell respongué:
—Ja us he dit que soc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
\v 9 S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» 
\v 10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava  i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus.
\v 11 Jesús digué a Pere:
—Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? 
\s2 Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
\v 12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava  i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,
\v 13 i el dugueren primer a casa d’Annàs,  que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.
\v 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» 
\v 15 Simó Pere i un altre deixeble  seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.
\v 16 Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i feu entrar Pere.
\v 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
—¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
Ell respongué:
—No, no ho soc pas.
\v 18 Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
\v 19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.
\v 20 Jesús li contestà:
—Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat.
\v 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
\v 22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
—¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? 
\v 23 Jesús li respongué:
—Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
\v 24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. 
\v 25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren:
—¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
—No, no ho soc pas.
\v 26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella,  li digué:
—¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
\v 27 Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. 
\s2 Jesús davant de Pilat
\v 28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori.  Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual.
\v 29 Per això Pilat  sortí a trobar-los fora del pretori  i digué:
—Quina acusació porteu contra aquest home?
\v 30 Ells li contestaren:
—Si aquest no fos un criminal,  no te l’hauríem entregat.
\v 31 Pilat els replicà:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
—A nosaltres no ens és permès d’executar ningú. 
\v 32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. 
\v 33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, feu cridar Jesús i li digué:
—¿Tu ets el rei dels jueus? 
\v 34 Jesús contestà:
—¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
\v 35 Pilat replicà:
—Que potser soc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?
\v 36 Jesús contestà:
—La meva reialesa no és d’aquest món.  Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
\v 37 Pilat li digué:
—Per tant, tu ets rei?
Jesús respongué:
—Tu ho dius: jo soc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat.  Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. 
\s2 Jesús, condemnat a mort
\v 38 Li diu Pilat:
—I què és la veritat?
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus,  i els digué:
—Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
\v 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? 
\v 40 Ells van contestar cridant:
—Aquest, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler.

\c 19
\v 1 Llavors Pilat feu assotar Jesús.
\v 2 Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra.
\v 3 Se li acostaven i li deien:
—Salve, rei dels jueus!
I li pegaven bufetades.
\v 4 Pilat tornà a sortir i els digué:
—Ara us el trauré aquí fora,  perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.
\v 5 Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
—Aquí teniu l’home! 
\v 6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:
—Crucifica’l, crucifica’l!
Pilat els diu:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
\v 7 Els jueus li contestaren:
—Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. 
\v 8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por.
\v 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
—D’on ets, tu? 
Però Jesús no li tornà contesta.
\v 10 Llavors Pilat li diu:
—¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?
\v 11 Jesús li respongué:
—No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt.  Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. 
\v 12 Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
—Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
\v 13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure  al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata.
\v 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia.  Pilat diu als jueus:
—Aquí teniu el vostre rei.
\v 15 Ells cridaren:
—Fora, fora, crucifica’l!
Pilat els diu:
—¿Al vostre rei, haig de crucificar?
Els grans sacerdots respongueren:
—No tenim cap altre rei fora del Cèsar. 
\s2 Crucifixió de Jesús
\v 16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús,
\v 17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota.
\v 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig.
\v 19 Pilat va fer escriure un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.»
\v 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec.
\v 21 Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:
—No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus.” 
\v 22 Pilat contestà:
—El que he escrit, ja està escrit.
\v 23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix,
\v 24 i es digueren entre ells:
—No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. 
Això és el que van fer els soldats.
\v 25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
\v 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
\v 27 Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà  el deixeble la va acollir a casa seva.
\s2 Mort de Jesús
\v 28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert,  perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
—Tinc set. 
\v 29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.
\v 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. 
\s2 El costat de Jesús, traspassat
\v 31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte,  més quan aquell dissabte era una diada solemníssima.  Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos.
\v 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús.
\v 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,
\v 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
\v 35 El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix  sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
\v 36 En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os.
\v 37 I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat. 
\s2 Sepultura de Jesús
\v 38 Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus,  va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.
\v 39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit,  i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures.
\v 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus.
\v 41 Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.
\v 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació,  i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.

\c 20
\s2 El sepulcre buit 
\v 1 El primer dia de la setmana —el diumenge—,  Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
\v 2 Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava,  i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
\v 3 Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre.
\v 4 Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre,
\v 5 s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar.
\v 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar,
\v 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat  a part.
\v 8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
\v 9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
\v 10 I els dos deixebles se’n tornaren a casa.
\s2 Jesús s’apareix a Maria Magdalena 
\v 11 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre
\v 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus.
\v 13 Ells li diuen:
—Dona, per què plores?
Ella els respon:
—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
\v 14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. 
\v 15 Jesús li diu:
—Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
\v 16 Li diu Jesús:
—Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: 
— Rabuní! —que vol dir «mestre».
\v 17 Jesús li diu:
—Deixa’m,  que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans  i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
\v 18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va explicar el que ell li havia dit.
\s2 Jesús s’apareix als deixebles 
\v 19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—,  els deixebles, per por dels jueus,  tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
\v 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat.  Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.
\v 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 
\v 22 Llavors va alenar damunt d’ells  i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant.  23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. 
\v 24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó,  no era allà amb els altres deixebles.
\v 25 Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
\v 26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
\v 27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
\v 28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu! 
\v 29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! 
\s2 Epíleg
\v 30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. 

\c 21
\s1 Apèndix (21)
\s2 Jesús s’apareix a un grup de deixebles
\v 1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades.  L’aparició va ser d’aquesta manera:
\v 2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
\v 3 Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
—Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.
\v 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell.
\v 5 Llavors Jesús els digué:
—Nois, no teniu res per a menjar? 
Li respongueren:
—No.
\v 6 Ell els digué:
—Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia.
\v 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
—És el Senyor. 
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua.
\v 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres  de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
\v 9 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa.
\v 10 Jesús els diu:
—Porteu peix del que acabeu de pescar.
\v 11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.
\v 12 Jesús els digué:
—Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor.
\v 13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. 
\v 14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. 
\s2 Jesús i Pere
\v 15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: 
—Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
—Pastura els meus anyells.
\v 16 Per segona vegada li pregunta:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
—Pastura les meves ovelles. 
\v 17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
—Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
—Pastura les meves ovelles.
\v 18 En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. 
\v 19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:
—Segueix-me. 
\s2 Jesús i el deixeble estimat
\v 20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 
\v 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús:
—Senyor, i d’aquest, què en serà?
\v 22 Jesús li respon:
—Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?  Tu segueix-me.
\v 23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
\s2 Cloenda
\v 24 Aquest és el deixeble que dona testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe. 
\v 25 Jesús va fer encara moltes altres coses.  I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.