Aquest és un projecte desenvolupat per J.A Barceló i Olga Palacios que té la finalitat de presentat un cas d'estudi per l'assignatura d'Arqueologia Quantitativa, Universitat Autònoma de Barcelona.
L'objectiu d'aquest treball és que l'alumnat adquireixi experiència en la creació i anàlisi de bases de dades, i en la interpretació de canvis de dinàmiques en societats del passat.
L’ església dels Pardals Innocents, al municipi de San Pedro Feijoo, estava situada al cim d’ un turó de 350 metres. A l’octubre de 2017 es varen fer unes excavacions, que no van tenir continuïtat per la situació política d’aquell any. Les excavacions arqueològiques varen reprendre el 12 desembre de 2023 i varen finalitzar, momentàniament al 31 de gener de 2024, en ocasions d’ aldarulls revolucionaris i sediciosos d’aquells temps i la segregació dels dos nuclis municipals, San Pedro i Feijoo, que varen demanar la independència un de l’ altre amb la intervenció d’ un intermediari independent dels independentistes d’una i altra banda. Les excavacions van continuar posteriorment, quan el territori va quedar sota governament del Vaticà i l’ordre públic restablert amb soldats cascos blaus enviats per Andorra, San Marino i Liechtenstein.
L’ àrea total del jaciment arqueològic ocupa 12,5 hectàrees, al sud-oest de l’ església, que desprès de tants fets de la crònica negre política de la segona dècada dels feliços anys 20 (2020 i següents) va ser rebatejada amb el nom de Santa Amnesta.
La primera campanya d’ excavacions es va limitar a un àrea de 3750 metres quadrats immediatament al Sud oest de l’ església. L’àrea excavada ocupa 50 m de Est a Oest i 75 m de Nord a Sud. El terreny feia una suau pendent seguint l’ eix NE-SW, amb una cota màxima de 528 m (sobre el nivell del mar) al costat de l’església (cantonada NE de l’àrea excavada) i 480 a l’ extrem SW de la mateixa àrea. El nivell superficial tenia una cota z= 505 (sobre el nivell del mar) al punt x= 450, y= 210 i de 499 al punt x= 500, y= 175.
A una profunditat de nomes 9 cm sobre el nivell superficial, amb algunes de les pedres sobresortit de la capa de sol vegetal, es va trobar la base d’ un mur de pedres, alineat E-W, amb el seu inici al punt x= 450 y= 176 i el seu final al punt el seu final al punt x= 499 y= 176.
A la cantonada SW de l’àrea excavada x= 500 y= 175 es va trobar el que semblaria l’inici d’un mur orientat N-S, que intersecta ortogonalment amb l’ anterior. Entre tots dos murs, es a dir, a la cara sud del mur W-E es varen trobar fragments ceràmics, la seva descripció apareix a les bases de dades amb la designació Afrag.
A uns 29-34 cm de profunditat respecte el nivell superficial, i a 15 cm. respecte la base del mur anterior, es varen trobar quatre foses rectangulars, amb lloses de pedra conformant cistes, amb un esquelet complet cada una d’ elles, en connexió anatòmica, estès sobre la seva esquena, i en una orientació NW-SW. Les coordenades i dimensions apareixen en el fitxers annexos.
Al voltant d’ aquestes cistes es varen trobar altres enterraments, amb foses simples, sense lloses laterals, i que també contenien un esquelet. La fosa A12, tallada pel límit E de la quadricula, està parcialment a l’interior del testimoni i es conserva només parcialment. També està alterada pels murs del nivell superior.
Les dades del aixovar trobat a cada enterrament i els detalls anatòmics apareixen en fitxers annexos. No es va poder determinar el sexe de l’ individu enterrat ni l’edat en una certa quantitat de tombes. Exactament al centre de l’àrea excavada (x= 475 y= 215) es va trobar un monòlit de granit, sense inscripcions, i al seu voltant, a escassament a 9 centímetres de profunditat respecte a la superfície en el moment de l’ excavació restes de foses, la forma de les quals no es va poder determinar per les alteracions post deposicionals (erosions). Es varen trobar ossos humans i animals cremats: tres fragments d’ húmer esquerra d’ un individu infantil, fragments de la part petrosa de dos temporals (un esquerra i un altre dret), també d’ un individu en edat infantil, tres fragments d’occipitals de diferents individus, i abundants fragments de costelles d’individus infantils. Barrejat amb els ossos, fragments de tíbies de xai. Aquesta àrea es coneix com Amonolit i els materials ceràmics (també cremats) trobats apareixen en l’annex. No es va identificar cap resta. Dos dels fragments d’os varen ser datats per 14C: 2550±45, 2450±40.
A l’estiu de 2024 es va excavar una petita quadricula de nomes 770 metres quadrats, a 480 metres de la primera. Es va identificar una tomba en cista rectangular (B1) a la cantonada mateix de la quadricula, orientada NW, i dues tombes en foses circulars. Detalls de localització i contingut de les tombes apareixen als fitxers.
Dos anys després es va excavar una gran àrea de 8750 metres quadrats, al sud i sudoest de l’ església, continuant l’ àrea A, excavada al primer any. Varen aparèixer més tombes similars a les de les quadricules A i B, que varen rebre la referència de tombes “D”. Detalls de localització i contingut de les tombes apareixen als fitxers annexos. També es va localitzar la base d’un mur de pedra, orientat E-W, amb inici a x= 485 y= 157 i final més enllà del punt x= 500, y = 157. La línia x= 500 delimita el costat Est de la quadricula d’ excavació. Sobre aquesta línia N-S, i entre les coordenades y= 157 y= 175, es varen trobar algunes pedres malament alineades, que haurien pogut pertànyer a un mur orientat N-S. El mur E-W va afectar parcialment la tomba D9.
La campanya d’ excavacions més important havia finalitzat sobtadament a inicis d’octubre de 2017, i teniu accés als seus resultats gràcies als diaris d’ excavació d’en Carles Puig-Delsponts i Oriol Juncadell. Aquell any, es va excavar la que en endavant es coneixeria com zona central, per situar-se a mig camí entre les futures àrees excavades A i B. Dos murs sobresortien del que quedava del sòl natural afectat pel fenomen erosiu. El primer mur es situava entre els punts coordinats x= 350 , y= 176, x= 390, y = 176, amb una profunditat respecte de la superfície del moment d’ excavació de només 12 cm. 40 metres al sud es va trobar un altre mur, paral·lel al primer, entre els punts x= 355 , y= 157, x= 441, y = 156. En aquest cas, la base del mur es situava a 15 cm de la superfície en el moment de l’ excavació. Els dos murs estaven orientats W-E, i al centre es va localitzar una fosa quadrada de 3 metres quadrats de superfície, aproximadament, (Ecentral ) amb carbons, evidencies de sediment terme alterat, restes òssies cremades (dos fragments de crani de xai, un fragment d’ escàpula humana (infantil), un altre fragment de pelvis humana (femenina), y cinc cranis complerts de canis familiaris. A l’ oest, i amb una orientació Nord sud, es varen localitzar tres grans forats de pal, de 17 cm de diàmetre. Es varen localitzar a la cota x= 184, entre la y= 170 i la y = 180. Es disposa de tres datacions 14C per aquesta zona, 2856±35, 2630±35, 2720±30.
Al voltant del foc es varen trobar fragments de ceràmica de diferents tipus (Ecentr).
A la mateixa zona central, a una profunditat de a prop de 30 cm de la capa superficial es varen localitzar dues cistes rectangulars (E1 i E2), orientades cap al NW, un altre cista rectangular (E6) orientada al NE, tres foses rectangulars, sense lloses de pedra, orientades al NE (E7, E8, E9) i tres foses circulars (E3, E4, E5), molt a prop de E1 i E2. Totes aquestes sepultures es situaven a uns 15 cm per sota del sol delimitat pels murs anteriors, i no estaven alterades per aquests.
A 20 centímetres de profunditat d’aquestes tombes, es van localitzar una sèrie de foses d’ incineració amb 20 enterraments d’ urna cinerària en fosa (etiquetats com tombes “I”). A E1 i E5, aquestes tombes apareixen tallades pel pou de excavació de les foses I4 i a I20.
Per sota d’aquestes tombes, a més de 1.80 metres de profunditat es varen trobar restes de dues foses simples de grans dimensions (anomenades tombes “H”), de 3.50 metres de llarg, 1 metre d’ ample i fins a 1 metre de profunditat. A cada fosa hi havia diversos individus, A H1, un individu de sexe femení, amb tots els ossos en connexió anatòmica, estès sobre la seva esquena, mirant al cel, un individu de sexe masculí, ossos en connexió anatòmica, encongit, amb la pelvis a l'alçada del genoll, falanges al costat de la cara i mandíbula en contacte amb la pelvis. Jacent sobre el seu costat esquerre. A més, restes òssies disperses d’ un tercer individu, possiblement masculí, donat el gruix i robustesa dels ossos, del qual només han quedat restes de fèmur, húmer i falanges, cremades. Una datació d’ aquests ossos: 4229±30. La tomba H2, conté un esquelet femení, en connexió anatòmica, estès sobre la seva esquena. També restes cremades de fèmur i de os malar, possiblement d’ un individu masculí, disperses per la tomba. La datació disponible es: 4350±30. No hi ha aixovar, però els ossos dels esquelets femenins estan coberts d’ocre vermell. Finalment, entre les dues tombes anteriors, H3 es un enterrament infantil de petites dimensions (0,78x0.58x0.90), amb restes disperses a la fosa de cranis de xai i de canis familiaris.
La campanya d’ excavació més recent es va fer a la cantonada NW de l’àrea ocupada pel jaciment arqueològic, a uns 120 metres de la zona A. Anomenada zona “C”, aquí es varen descobrir, a uns 60 cm de profunditat respecte al nivell superficial un conjunt de fosses simples amb inhumacions. Els detalls de localització, dimensions i continguts apareix als fitxers.
Haureu d’explicar l’ evolució històrica de la comunitat o comunitats que varen ocupar aquest espai, fent esment dels canvis rituals, culturals i socials que podeu descobrir.
Informació sobre les tombes:
- Fosses_ubicacio
- tomba_aixovar
- tomba_cronologia
- tomba_individus
Informació sobre les ceràmiques:
- Ceramica_decoracio
- ceramica_descripcio
Contact olga.palacios@uab.cat
Distributed under the GNU-GPL License. See LICENSE.txt for more information.